“MAÑANA TAL VEZ TENGA QUE SENTARME FRENTE A MIS HIJOS Y DECIRLE QUE FUIMOS DERROTADOS, QUE NO SUPIMOS CÓMO HACER PARA GANAR. PERO NO PODRÍA MIRARLOS A LOS OJOS Y DECIRLES QUE ELLOS VIVEN ASÍ PORQUE YO NO ME ANIMÉ A LUCHAR”
A partir del mes de juny tindrem nova corporació municipal, se’n constituirà una de nova on l’hegemonia de la dreta serà clara per primera vegada en el nostre poble. La majoria política coincidrà per primera vegada amb la majoria social. Esta vegada sí que els 11 regidors del PP tindran més vots dels ciutadans de Catarroja que els 10 del PSPV, EU i Compromís. I això, des del meu punt de vista, no és motiu de celebració sinó de clara d’advertència, pena i preocupació.
En realitat res no canviarà en l’Ajuntament, el PP tenia majoria absoluta (no cal explicar-vos el paper durant estos quatre anys de la regidora de l’extinta UV) i l’oposició d’esquerres en tenia 10 i continuarà amb 10.
Han estat unes eleccions que han suposat per a nosaltres els pitjors resultats de la nostra història, uns resultats que ni ens esperàvem, ni intuíem ni ens mereixíem ací a Catarroja.
Però, al final, s’ha imposat la realitat, i la realitat ha estat que els ciutadans ja tenien decidit el vot des de feia temps, els ciutadans volien votar contra el PSOE, volien dir-li al nostre partit que la política econòmica no els agrada, que les últimes propostes no anaven per la direcció que tocava, que estaven allunyat-se dels principis de la socialdemocràcia i de l’esquerra, que ja estaven farts de votar un partit d’esquerres i progressista que no aplica els seus principis, volien, tenien ganes de castigar el PSOE i el zapaterisme. I ho han fet a tot arreu, amb força i amb total claredat.
Per això, no han tingut en compte ni la tasca d’oposició feta durant estos quatre últims anys (i sobretot durant les anteriors legislatures), ni les propostes que s’han portat endavant esta legislatura a iniciativa nostra, ni el nostre recolzament a iniciatives ciutadanes, ni la nostra presència en el teixit social, ni han tingut en compte al candidat (un bon candidat, el millor i més solvent de tots els qui es presentaven) ni la seua candidatura (amb gent de totes les zones del poble i tots els sectors professionals, arrelats en els seus barris, que estan en associacions ciutadades, que defensen els principis d’esquerres i de progrés), ni tan sols han tingut en compte el programa electoral (un programa que no admet comparació)… res d’això s’ha tingut en compte, la marca PSPV-PSOE no venia, la resta de marques sí.
I quan una marca no “ven” és molt difícil que te la “compren”. Quan una marca ven, els ciutadans te la “compren”, estiga qui estiga en la candidatura, siga qui siga el candidat, facen la campanya que facen i tinguen el programa que tinguen.
Nosaltres no hem pogut transformar estes elecciones en el que eren, unes eleccions municipals, i altres se n’han aprofitat sense tindre en compte que tergiversar la finalitat del 22 de maig és una mena de “frau democràtic”. Gradolí, un gran candidat i una gran persona amb una formació i una gestió incomparable amb ningú, no ha conseguit un cara a cara amb Soledad Ramón (que tampoc ha acudit a l’entrevista a Levante TV com la resta de candidats) ni ha aconseguit que es parle durant esta campanya electoral dels problemes i de les solucions per a Catarroja i que es valore la mala gestió el desgovern del PP durant estos últims anys (sobretot des que està Soledad Ramón). No es volia parlar de Catarroja, es volia parlar de política nacional.
Hem intentat explicar-ho, hem fet tres mítins per donar a conéixer les nostres propostes i per què no havien de votar PP, hem estat tots els dies al carrer, a les places, als parcs… però igual tenia, el vot de càstig estava ja decidit.
I a tot açò cal unir el comportament de la nostra direcció autonòmica encapçalada per Jorge Alarte que ha jugat més en clau interna, a guanyar el partit, que en clau externa, a guanyar la societat. Ni la seua estratègia ni la seua actitud cap a esta agrupació ens ha ajudat a aconseguir millors resultats. Amb un recolzament total i absolut com el que vam tindre de l’anterior secretari general, Ignasi Pla, tal vegada podríem haver parat l’ascens del PP (igual també guanyar com a Mislata) tal i com ja férem en les passades eleccions (només a Catarroja i Alfafar pujà el PSPV i baixà el PP) perquè som nosaltres i no cap altre partit els que hem estat i he d’estar en disposició de fer-ho.
Als dos dies d’acabar-se les eleccions del 2007 certa persona molt coneguda i mediàtica (de la qui no pense dir el nom) em digué, “des de la direcció del PP donen per perduts els pobles de Mislata i de Catarroja en les pròximes eleccions del 2011” donat l’ascens imparable del partit a Catarroja, l'oposició exemplar que està fent-se i els resultats electorals tot i el retrocés que ja es vislumbrava en el PSPV-PSOE. Però, des de Blanqueries han preferit jugar a altres coses en compter de jugar a guanyar les eleccions
Companys i companyes, el futur està en les nostres mans, eixirem del forat en què vam caure en el 1999 (quan ens quedàrem amb només 4 regidors i 2.401 vot) i eixirem d’esta. Cal treballar de valent, contribuir al canvi dins del nostre partit en la mesura de les nostres possibilitats, no rebutjar els nostres ideals i els nostres principis (socialistes i d’esquerra), demostrar altra vegada que som alternativa real i que volem governar per a tots i per a totes. Juns ho aconseguirem en el 2015. Eixe any Alberto Gradolí serà alcalde de Catarroja.
Moltes gràcies als 3.470 ciutadans que, a pesar de tot i de la campanya que hem hagut de suportar, s’han mantés fidels al nostre projecte. I com no, als nostres militants i simpatitzants que altra vegada més ens heu ajudat de debó.
I enhorabona, com no, al clar guanyador d'estes eleccions (el PP i Soledad Ramón) i a la resta de partits polítics que han concorregut en esta festa de la democràcia.
Gràcies i endavant. Salut.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari