Estem en un partit amb una brillant història, en un partit que ha jugat un paper important i bàsic en la història d’este país, que ha sigut un partit de masses, un partit que ha anat de la mà de la societat i que, de la seua mà però abanderant i liderant, ha aconseguit canviar totalment el país i convertir-nos en una societat moderna, avançada, capdavantera en molts aspectes i amb unes quotes de benestar i avanços socials importants i determinants per a una societat del benestar.
Però, malaraudament, no ens hem enterat que la societat ha canviat, que demanda nous reptes i que ens exigix nous plantejaments. Eixa mateixa societat que nosaltres canviàrem i abanderàrem ens dóna ara l’esquena majoritàriament i és, precisament, la que canviarà ara la nostra organització, el nostre partit. No podem continuar vivint i apel•lant continuament al nostre passat, una gran història, per a continuar anclats en l’immobilisme més patètic, per continuar en este present obscur, sense sentit i apàtic que ens ha conduït a un pou sense fons des del qual cal eixir el més aviat possible amb fórmules noves, replantejaments i redefinicions del projecte, acostant-nos a la gent, a les persones, més que no als mercats i al capital, i formulant una nova relació, no solament entre el partit i la societat, (eixa mateixa societat que ens està canviant a força de treure’ns de les institucions) sinó també entre la direcció i la militància. Tenim la responsablitat de fer que en el futur es parle de nosaltres com el referent que hem sigut en el passat (no en el present), tornar a ser els capdavanters dels canvis i de les reformes modernes, progressites i d’esquerres.
Els resultats del 20-N representen un punt d’inflexió que hem de considerar com una gran oportunidat per als socialistes valencians, per a reactivar un PSPV desmoralitzat i tancat, per obrir-lo als militants, maltractats i oblidats per la direcció, i també als simpatitzants i a la societat perquè el nostre partit torne a connectar amb amplis sectors socials, perquè siga creïble, necessari, i torne a ser un referent on els militants se sentim copartíceps en les decissions, realment representats, bentractats, a gust.
Estem obligats a promoure els canvis que la pèrdua reiterada, insistent i escandalosada de recolzament ciutadà exigeix en els lideratges i el discurs.
Tenim un gran passat però també podem tindre un gran futur, el que ens falla és el present. Canviem-lo, doncs, per poder reconstruir eixe futur entre tots, perquè la militància ho demana a crits (i els ho devem), la societat ens dóna l’esquena a la carrera i la nova situació ens ho exigix.
No podem perdre ni un minut més amb la situació actual perquè el nostre partit està deixant de ser-li útil a la societat, no ens veuen com una alternativa, perquè quan més ens demandaven que ens preocupàrem per ells més ens hem preocupat per calmar els mercats, quan més implicacions socials i solucions d’esquerra ens demanaven i necessitaven menys els n’hem donades, quan més participació, transparència i democràcia ens demanàvem tancàvem vies que les propiciaren, quan més solucions i propostes alternatives a les dels conservadors ens exigien més ens hem acostat als Merkel i Sarkozy, més als plantejaments de la dreta espanyola…
I, mentre, qui ens han dirigit fins ara han continuat sense escoltar, fer i explicar. Ni a la militància ni a la societat. No han sabut ni han volgut escoltar la militància (que dia a dia i des de fa tres anys ha anat abandonant el PSPV sense que ningú pregunte, es preocupe o reflexione) ni a la societat ni han fet res per tranquil•litzar el ciutadà davant la greu crisi econòmica i la pressió dels mercats, ni han sabut explicar perquè s’han pres unes decissions i no altres. L’actual direcció segueix sense entendre-ho, continua tancada en sí mateixa, mirant-se el melic i fent veure que ací no ha passat res, que la culpa ha estat del govern central, de Zapatero i de la pobra militància que no ha sabut explicar el projecte i no ha xafat el carrer
Ens han situat al “borde de l’abismo”, una situació que cal canviar i al mateix temps aprofitar per eixir més forts i amb la cara ben alta. I els procesos congressuals que anem a encetar ens oferixen eixe oportunitat, no la deixem passar.
En un temps com el present, amb canvis que afecten el model de societat i amb una forta reestructuració social resulta més necessari que mai un partit que represente el que el Partit Socialista ha representat al llarg de la seua història i per a aconseguir-ho, no val dedicar-se a administrar les quotes de poder, captar i repartir sinó que les idees han de ser el nostre motor i la formació de la consciència política de seguidors i votants una pràctica prioritària. Hem d’aprendre de la derrota i hem d’apostar per reinventar-nos, amb idees noves i organització nova. Tenim un problema de contingut, hem de dotar de nous continguts els conceptes de sempre. Hem d’oferir una nova il•lusió i sobretot positiva.
Exigim tots junts, un procés congresual d’amplia participació i debat, seriós i en llibertat. Els socialistes de carnet som majors d’edat. Els socialistes de vot som majors d’edat. Hem de tindre la possibilitat de participar activament en el nou procés que s’enceta. Hem de reclamar, tots junts, canvis reals no solament en el discurs i el projecte sinó ta,mbé en la pròpia organització interna. La militància, la societat, la realitat ens ho demana i ens ho exigeix.
No deixem passar esta oportunitat i no deixem que quatre decidisquen què som, què volem i cap a on anem en “meses camilles” i en “corrillos de bar” perquè res canvie, perquè tot continue igual, sense comptar amb ningú, sense comptar amb tots i cadascun dels militants. Siguem valents i decidim entre tots el futur del PSOE, aprofitem esta oportunitat, no tornem a cometre errors i a perdrfe més temps.
Escrits
